anaralafontBN

Anar a la font et connecta amb l’origen, amb l’indret d’on tot emana. Els anglòfons van manllevar el seu source del participi francès medieval sourse, corresponent al verb sourdre que, al seu torn, evolucionà des del surgere llatí, que vol dir «aixecar-se, dreçar-se» i també «sorgir», com en diem modernament en català. Una font, doncs, no és res més que una «surgència» d’aigua i sovint també de coneixements subterranis.