Disjuntiva

L’escriptor s’adona que fa estona que no té necessitat d’escriure ni una sola paraula. «M’he de preocupar o m’he de sentir alliberat?», pensa mentre neteja les ulleres. De fet escriure és per a l’escriptor la raó i el sentit de la seva existència. Si no escriu és potser perquè ja ha escrit tot el que havia d’escriure i, en aquest cas, es veu abocat a una greu disjuntiva: trobar una nova motivació vital o acarar-se amb la bella dama que tot ho anivella. D’entrada no es veu fent res més que no sigui posar paraules una darrere l’altra. «Sempre em queda la reescriptura», diu mentre revisa la pila d’originals que mai ha arribat a publicar. La mort haurà d’esperar.



About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011 i De memòria (2016). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in Autoretrats and tagged , , . Bookmark the permalink.

S'admeten comentaris