Amateurisme

De forma periòdica i recurrent li pregunten a l’escriptor si es guanya la vida amb la seva escriptura. «En molts oficis, fins i tot els individus més matussers s’hi guanyen les garrofes; no així en l’escriptura i en moltes de les arts, en què és freqüent la necessitat perenne d’una segona ocupació alimentària», ha dit l’escriptor algun cop. «En les cultures petites i endogàmiques, llevat dels noms que apareixen a les llistes d’èxits de vegades per raons extraartístiques, la immensa majoria està abocada a l’amateurisme, a les jornades intempestives, a la nocturnitat, al silenci, a la transparència, a la utopia, a la quimera, a la independència… a la llibertat creativa més absoluta», ha contestat en més d’una ocasió.



About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d’estil (2011) , un homenatge a l’escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011, De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L’Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.

This entry was posted in Autoretrats and tagged , , . Bookmark the permalink.

S'admeten comentaris