Making off

(Article per a l’AraPonent)

Fa uns dies vaig tenir la magnífica oportunitat de participar en una sessió amb alumnes de 2n d’ESO de l’Escola Pia de Balaguer. El pretext de la trobada era parlar sobre el meu llibre A que no | 99 exercicis d’estil (Pagès Editors, 2011), que han estat llegint i treballant a l’aula els darrers mesos gràcies a un pla de lectura de la Roser i la Júlia Vilalta. No cal dir que va anar molt bé, sobretot atenent que era «el meu primer cop». Mai abans no m’havia posat davant d’una vintena d’estudiants per parlar d’un dels meus llibres i la veritat és que m’hi van fer sentir molt a gust. La sessió va donar per a molt; des de la interpretació musical a tres instruments d’una de les partitures incloses al volum fins a la teatralització d’alguns diàlegs. La veritat és que em va sorprendre fins a quin punt els alumnes –evidentment amb el concurs i la motivació de la seva professora– havien estat capaços de donar sentit als fulls plens de lletres i signes que jo els havia ofert. De vegades els autors no som prou conscients que els llibres prenen vida justament a partir del moment en què se’n van de les nostres ments i de les nostres mans. Jo m’havia preparat un fil argumental que s’iniciava amb les pintures rupestres de figures humanes i animals de fa 9.000 anys a les coves del Cogul (a les Garrigues) i de fa 3.500 anys a la cova dels Vilars (Os de Balaguer), passant pels papirs, els pergamins, la impremta, la literatura de tradició oral, seguint pel treball de recerca i edició de contes populars dels germans Grimm i que acabava amb la pel·lícula d’animació Shrek. Tot plegat per argumentar la importància que han tingut les històries al llarg dels segles, sobretot pel que tenen de transmissió d’experiència i coneixement ancestral de la realitat que ens envolta. I també evidentment per a desenvolupar la imaginació i la inventiva individual i col·lectiva. En el fons, el meu discurs anava dirigit a exemplificar la importància i la conveniència de la lectura, dins i fora de l’aula. A l’entremig i al final també hi va haver preguntes, és clar. Algunes de més o menys previsibles, altres no tant. Ens van donar peu a parlar del procés d’escriptura del llibre, de l’ofici d’escriure, de lectures recomanables, del Facebook, del Twitter, de la crisi i del futur, entre moltes altres coses. Per a sorpresa meva, i per acabar, em van demanar un consell. No sé si un escriptor és la persona més idònia per donar-ne. A mi realment no m’agrada fer-ho i l’única cosa honesta que se’m va acudir va ser dir-los que inverteixin tot el temps que necessitin a determinar a què volen dedicar la seva vida i que, quan ho tinguin clar, dediquin tota la seva energia a aconseguir-ho. I mentretant que llegeixin tots els llibres que caiguin a les seves mans, és clar.

Compra els llibres de l'autor a Amazon

About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011, De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in Articles, Noms propis and tagged , , , . Bookmark the permalink.

S'admeten comentaris