Ens deixa la Pàmies

Un record per a la Teresa Pàmies que avui ens deixa. Cronista, escriptora, agitadora de consciències, defensora dels drets de la classe obrera, dels drets de les dones i, en definitiva i per abreujar, del dret de les persones a ser persones.



About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011, De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in Noms propis and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink.

4 Responses to Ens deixa la Pàmies

  1. Miquel Àngel says:

    >Pobreta , un dia va venir a l'Ateneu a vore un muntatge pret a porter que varem fer amb lo sanuy i conto que no li va agradar ,massa .No haviem assajat gens…total no ens van ni pagar!!era una trempada de collons aquesta dona . A casa meva no s'en parlava perque els va fer quedar com una colla de carques al testament..Je je!! va repartir llenya per a tothom i no li van perdonar gairemai . Per cert el Diumenge venim a Verdu a dinar amb la cantireta , que vindràs o també tens feina?

  2. Eduard Ribera says:

    >Els Pàmies són tots de la mateixa mena. No es callen un pet. Són del morro fort. Ho sé perquè mon padrí era un d'ells.El dinar ja li vaig dir a la cantireta que no hi sóc. Sempre m'enganxeu amb un peu a fora…

  3. Miquel Àngel says:

    >Buenuuu , Tu no t'amoinis, que aviat potser tindrem parada i fonda per ací prop i ja tindrem temps de voremos ,a Balaguer potser que no, que que em posa murri , de les rodalies fins a Cervera , fins a Pons o fins a les Garrigues ja em serveix .Ara desmuntem la casa de fustes que teniem a la Garrotxa i vindrem cap ací . Ja tindrem temps ja…

  4. cantireta says:

    >Ep!Hem quedat que celebrarem lo fi de curs plegats, Eduard inclòs. Jo segur que ho aprovo tot 😉

Comments are closed.