El mar pot esperar


El mar pot esperar, originalmente cargada por Eduard Ribera.

Tornaré al casalot dels anys primers per fer-m’hi vell, d’una vegada i per totes. Al llarg dels camins, només el mar m’ha fet oblidar d’on venia. Vinc del riu; i del sol que esquerda les pedres terra endins. Ara ja sé que el mar pot esperar. Serà quan el riu se m’endugui, d’una vegada i per sempre.

4 Comments

  1. Miquel Àngel

    15/09/2011 at 08:11

    >Pels que som de riu el mar es l'última aventura .sabem que si arriem el rai riu avall arribarem als meandres de la serenor final .Com va dir el mestre Pànikkar , "-que li passa a una gota d'aigua que cau al mar….doncs no li passa res…"

  2. >Tornar als orígens per saber d'on venim, allà on la mort és el punt de partença de la vida d'altres.

  3. Eduard Ribera

    15/09/2011 at 16:26

    >Caram, nois… Quanta poesia. Gràcies per les vostres paraules.

  4. Miquel Àngel

    16/09/2011 at 08:42

    >la culpa es teva per escriure poesia disfressada…

Comments are closed.

© 2018 Eduard Ribera

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php