El mar pot esperar


El mar pot esperar, originalmente cargada por Eduard Ribera.

Tornaré al casalot dels anys primers per fer-m’hi vell, d’una vegada i per totes. Al llarg dels camins, només el mar m’ha fet oblidar d’on venia. Vinc del riu; i del sol que esquerda les pedres terra endins. Ara ja sé que el mar pot esperar. Serà quan el riu se m’endugui, d’una vegada i per sempre.

Compra els llibres de l'autor a Amazon

About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011 i De memòria (2016). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in Diccions, Gràfica and tagged , , , , . Bookmark the permalink.

4 Responses to El mar pot esperar

  1. Miquel Àngel says:

    >Pels que som de riu el mar es l'última aventura .sabem que si arriem el rai riu avall arribarem als meandres de la serenor final .Com va dir el mestre Pànikkar , "-que li passa a una gota d'aigua que cau al mar….doncs no li passa res…"

  2. cantireta says:

    >Tornar als orígens per saber d'on venim, allà on la mort és el punt de partença de la vida d'altres.

  3. Eduard Ribera says:

    >Caram, nois… Quanta poesia. Gràcies per les vostres paraules.

  4. Miquel Àngel says:

    >la culpa es teva per escriure poesia disfressada…

Comments are closed.