Benedetti (Uruguai, 1920 – 2009)

El cuento es muy sencillo | usted nace | contempla atribulado | el rojo azul del cielo | el pájaro que emigra | el torpe escarabajo | que su zapato aplastará | valiente | usted sufre | reclama por comida | y por costumbre | por obligación | llora limpio de culpas | extenuado | hasta que el sueño lo descalifica | usted ama | se transfigura y ama | por una eternidad tan provisoria | que hasta el orgullo se le vuelve tierno | y el corazón profético | se convierte en escombros | usted aprende | y usa lo aprendido | para volverse lentamente sabio | para saber que al fin el mundo es esto | en su mejor momento una nostalgia | en su peor momento un desamparo | y siempre siempre | un lío | entonces | usted muere. Mario Benedetti, Inventario Poesía completa 1950 – 1985 Visor de Poesía. Madrid, 1993

About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011, De memòria (2016) i La paraula primera (2017). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in Llibres, Noms propis and tagged , , , , . Bookmark the permalink.

S'admeten comentaris