La casa per la finestra

La casa per la finestra

COMPRAR

PREMI DE NARRATIVA CIUTAT DE BALAGUER 1987

JO NO VOLIA SER ESCRIPTOR. Res més lluny del meu pensament en els anys aquells de córrer darrere la pilota i aixecar les faldilles a les nenes a la plaça del Mercadal. Suposo que aspirava a ser futbolista, bomber, xofer de camió o botiguer, com la resta d’amics i coneguts; la meva condició de polígon(1) així ho determinava. Ah! Que n’és de cega la tradició dels polígons! El paradigma de la mediocritat. La plaga que envileix la condició humana. Quantes vides malgastades! Quantes hores malmeses! Oh, terror! Oh, torrino! Oh de Rochas(2)! Fou un miracle, un miratge, un designi dels déus pagans que, en obrir aquella llauna de tomata solís(3), se m’aparegués la deessa Silvina i em parlés en exclusiva: “Oh, polígon, desperta, treu-te el davantal i afanya’ t a redimir la humanitat. Vés i predica en nom meu davant dels teus semblants. Que corrin rius de lletra, a pleret. Que els polígons coneguin la nova de la salvació”. I amb els seus manaments em deixà, al costat del pot de tomata, un boli bic i un paquet de folis. Ves… Què volíeu que fes?

(1) Polígon m. Individu geomètric amb un nombre variable de cares
(2) Oh de Rochas f. Expressió perfumada i una mica enganxifosa de l’època (final s. XX).
(3) Solís m. Triturada o fregida, en especial la tomata.

 



About Eduard Ribera

Balaguer, 1965. Especialitzat en narrativa breu, al llarg de la seva carrera ha recollit diversos premis. Ha publicat La casa per la finestra (1988) Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987, El mite de la darrera llàgrima (1995), Oficis específics (1996), A que no | 99 exercicis d'estil (2011) , un homenatge a l'escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009, La vida assistida (2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011 i De memòria (2016). Ha participat en diversos volums col·lectius i ha realitzat guions per a la ràdio i la televisió, així com articles en mitjans periodístics i literaris. Des de març de 2005 manté L'Escriptori, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor blog.
This entry was posted in .OBRA, Llibres. Bookmark the permalink.

3 Responses to La casa per la finestra

  1. quim says:

    Em sembla una iniciativa molt i molt interessant. L’autoedició de debò. Ara mateix hi faig un enllaç…

  2. el llibreter says:

    N’havia sentit a parlar d’Issuu, però fins que via Quim he descobert el teu llibre no m’he decidit a fer-hi un cop d’ull.

    Em sembla sensacional. És una manera fantàstica de recuperar llibres exhaurits. Enhorabona pel pas cap a l’autoedició.

    Salutacions cordials.

  3. nau argos says:

    M’han aparegut els poligons al bell mig del pot de tomàquet solís just quan m’han trucat avisant que em llançaria per la finestra en dues hores (au ! la merda els macarrons). Hostia Flànagan, qué bó que està el teu vinet!

S'admeten comentaris