Notes per a un octubre tumultuós

Passi el que passi els propers dies i setmanes, ens convé recordar algunes coses. La primera, i fonamental, que el monarca que ahir 3 d’octubre ens amenaçava amb tot el pes de la llei és l’hereu directe de qui va rebre l’encàrrec de mantenir la unitat d’Espanya en el llit de mort del dictador. Un dictador que va acabar amb la legitimitat democràtica espanyola l’any 1936 mitjançant un alçament militar i que va establir un règim repressor contra Catalunya que va comportar, entre moltes altres coses, execucions i judicis sumaríssims a milers de persones l’únic delicte de les quals va ser defensar el seu govern legítim. El meu padrí va ser un d’ells, número de causa 005523, dotze anys i un dia de reclusió temporal. La segona és la ignomínia d’aquesta Europa ambigua i calculada que només es mou per defensar els interessos econòmics. Una UE que abandona més de dos milions de ciutadans europeus a la seva sort enfront d’un govern hostil emparat en les sagrades escriptures constitucionals —que no van votar i que apliquen en la seva lectura més restrictiva— i que només utilitza la imposició, la força, la mentida i la uniformitat. I la tercera, i més important. Que la llibertat i la dignitat són insubornables. I que un poble decidit a exercir la llibertat i la dignitat de forma pacífica, més enllà de les lleis i les imposicions arbitràries, no té aturador. Ni ara ni mai.



Posted in Articles | Tagged , , , , | Leave a comment

El dret és llenguatge

Enceto aquest post mogut per les paraules de l’exfiscal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem espanyol, José Antonio Martín Pallín, entrevistat a RAC 1 el 17 d’octubre proppassat en relació al cas de Catalunya i la seva legitimitat per autodeterminar-se. Martín, expert penalista i company de feina del fiscal Maza fins abans de jubilar-se, va començar la seva intervenció dient que «el dret és llenguatge» i que «estem assistint a una manipulació del dret» en tota regla per part de l’Estat –amplificada per determinats mitjans de comunicació–, de la qual el mateix estat de dret en sortirà molt malparat. Em quedo amb la idea nuclear que el dret, com qualsevol altra activitat humana, és essencialment llenguatge. I que, aquests dies, l’Estat està violentant el dret en base a la manipulació del llenguatge jurídic. De l’entrevista, per a il·lustrar els dies que estem vivint, crec que és important destacar algunes afirmacions realment sucoses: Continue reading



Posted in Articles | Tagged , , , , , , , | Leave a comment

Octubre

«El corregidor ha decretat que aquest any l’octubre tingui només 30 dies», diu el deixeble. «Impossible, l’octubre ha tingut 31 dies d’ençà del calendari julià i així ho van ratificar el Concili de Trento i el papa Gregori XIII…», apunta el mestre. «Es veu que diu que aquest any l’1 d’octubre queda abolit i el mes començarà el dia 2. Sembla que és l’única manera que se li ha acudit d’impedir que una tribu del nord-est de la península pugui decidir aquest dia si funda la seva pròpia república», afegeix el deixeble. «Ah! És això! Doncs, no passis ànsia. Aquest any l’octubre tindrà 31 dies», conclou el mestre.



Posted in D'ensenyança, General | Tagged , , | Leave a comment

La matèria

Al llarg de la història de les comunitats humanes, la religió, els venedors d’intangibles i alguns regidors de la cosa pública han ocupat l’espai de la ciència en la comprensió de l’univers i han pretès l’existència de la matèria (inerta) en contraposició a l’ànima (immortal). Aquests postulats metafísics han emmascarat posicions de domini dels poders ungits per la gràcia divina sobre la població indefensa i defugen tota lògica: han de ser bandejats en qualsevol debat racional. Pel que fa a la matèria, es refereix als constituents de la realitat material objectiva, en el sentit que pugui ser percebuda de la mateixa manera per subjectes diversos. El problema és que la percepció no acaba de ser mai objectiva. I hi ha persones ‒i fins i tot mitjans de comunicació‒ que es prenen la llibertat d’explicar la realitat com a ells els emana de l’entrecuix testosterònic i constitucional. Continue reading

Posted in Articles | Tagged , , , , | Leave a comment

Castell de sorra

«Què fas?», pregunta un nen a l’escriptor, que s’ha vist arrossegat per la família sota un para-sol a una platja farcida de turistes. L’escriptor abaixa la tapa del portàtil, s’aixeca les ulleres fins al front i es queda mirant el mocós, d’uns quatre anys, amb un barret de roba blava i un flotador amb un aneguet al voltant de la cintura. «Faig castells amb paraules», li diu l’escriptor sense massa convenciment. «Vols fer un castell amb mi?» li demana el nen. L’escriptor ha posat un peu fora del cercle d’ombra on s’arrecera i s’ha adonat de l’altíssima temperatura de la sorra. «I el teu pare, maco?», demana al nen. «Al bar, amb unes amigues que ha conegut fa una estona», detalla amb total naturalitat. L’escriptor aixeca el coll per calcular la distància que hi ha fins al quiosc de begudes. «Està bé, fem un castell, però només fins que torni el meu fill, que ara s’està banyant amb la seva mare. Després continues amb ell». El nen fa una rialla. «D’acord, vaig a buscar la pala i el cubell. Tu ves fent els fonaments». L’escriptor guarda el portàtil, s’aixeca de la cadira i s’agenolla a la riba, on comença a excavar amb les mans. Al cap de vint minuts, el nen encara no ha tornat però el castell ja té quatre torres, un fossat i un pont construït amb una fusta que surava al trencant. La seva dona i el seu fill se sorprenen de trobar-lo jugant a la sorra. «D’això… el nen… el seu pare… Bé. He sentit la necessitat de fer alguna cosa tangible…», intenta justificar-se.

Posted in Autoretrats | Tagged , , , | Leave a comment

Per què el febrer té 28 dies

L’agost, sobretot si el treballes, és un mes llarg, de 31 dies, la meitat dels quals en plena canícula que és el moment més calorós de l’any. La paraula «canícula», que en llatí significa «gos petit», prové de Sírius, l’anomenat «estel del gos» perquè pertany a la constel·lació del Ca Major. Antigament s’associaven les fortes calors de l’estiu a la presència al firmament d’aquesta estrella —en realitat una doble estrella o estrella binària— la més brillant del cel nocturn vista des de la Terra. Els antics romans creien que la seva energia se sumava a la del sol durant els dies caniculars o «dies del gos». Avui, en aquests verals, el «dia del gos» és el dia costerut que segueix després dels excessos d’un festiu i, a l’altra banda de l’Atlàntic, l’expressió dog days s’utilitza per a referir-se al mercat d’accions de la borsa nord-americana en època estival, ja que és un període de transaccions escasses o poc fructíferes. Continue reading

Posted in Articles | Tagged , , | Leave a comment