La paraula primera

YouTube Preview Image

Unes paraules de presentació del meu nou llibre La paraula primera. El podeu comprar a la botiga Amazon, en format paper o també en format Kindle.

La paraula primera posa la paraula en el punt de mira literari i està plantejat com una concatenació de textos que alternen, entre altres elements, ficció, actualitat, biografia, reflexió o prospecció etimològica.

La idea del llibre neix a partir d’un joc compartit amb el meu fill: el joc de les paraules encadenades. L’objectiu és transmetre que les paraules ens ajuden a explicar i a entendre el món que ens envolta.

El llibre es pot definir com un artefacte narratiu torrencial i atzarós que descriu un univers personal, lúdic i subjectiu, que no s’adscriu a gènere i que es pot assimilar a un patchwork literari multiforme i colorista.



Posted in Llibres | Tagged , | Leave a comment

La cosa de prohibir

Prohibir és lleig. És una expressió d’imposició i d’arbitrarietat. És una demostració de poder i de desigualtat entre els qui manen i fan les lleis i entre els qui obeeixen i les han de complir. Es poden prohibir moltes coses. Les pomes, per exemple. Bé, les pomes, exactament, no. Em refereixo al seu consum. Ja sabeu, tot allò del paradís i els primogènits de la història judeocristiana… Però, malgrat la prohibició, les pomes poden ser menjades, frase i desobediència que ‒mira tu quina oració passiva més lletja m’ha sortit!‒ només poden ser obra del diable. Continue reading



Posted in Articles | Tagged , , , , | Leave a comment

El sentit de l’existència

«Quin és el veritable sentit de l’existència, mestre?» demana un deixeble. «Aquest matí, quan he anat a caminar, m’he creuat dues dones que passejaven amb un gos. Quan em disposava a desitjar-los bon dia, l’animal ha fet un salt i m’ha empès amb les potes davanteres com indicant-me que em guardés de fer cap mal a les seves amigues», explica el mestre. «Ni un lladruc, ni una queixalada; només una empenta a mode d’advertiment», afegeix. «Les dones, immerses en la seva conversa, s’han disculpat sense aturar-se. Jo he seguit el meu camí, pensant que m’acabava d’estalviar un ensurt de conseqüències imprevisibles», conclou. El deixeble, sorprès per l’explicació, no gosa posar-la en dubte a fi de donar entenent que havia capit el seu sentit transcendent. «El veritable sentit de l’existència és que l’existència no té cap sentit», li diu un company en veu baixa mentre li clava un cop de colze.



Posted in D'ensenyança | Tagged , , , , | Leave a comment

El futur

«El futur ja no és el que era». Aquesta frase inquietant i enginyosa de Paul Valéry (1871 – 1945) –referenciada per Emili Manzano al programa Amb filosofia del C33– m’ha impel·lit a un petit viatge filosòfic i literari que comença a la Xina de Confuci (551 – 478 aC) amb l’afirmació categòrica «estudia el passat si vols pronosticar el futur». Diu Xavier Antich que el futur pot ser «una font d’angoixes o bé d’utopies». El futur, que sempre es gesta en el passat, tard o d’hora es converteix en present i acaba, amb el temps, reduït novament i definitivament a passat. El futur, doncs, té data de caducitat. Continue reading

Posted in Articles | Tagged , , , , | Leave a comment

Adoctrinar

El mestre necessitava pensar i es va retirar uns dies a la seva cabana del bosc. Algú l’havia acusat d’adoctrinar els seus deixebles i ara dubtava d’estar fent la seva feina correctament. «Ensenyar és explicar com funciona el món», pensà. «Ensenyar és posar en dubte com funciona el món», seguia pensant. «Ensenyar és donar les eines perquè els deixebles dubtin dels seus propis mestres», reblà. «No, no ho puc estar fent malament», conclogué. Acte seguit, es preparà unes carxofes a la brasa i encetà un meló que li havien regalat. Després d’una bona migdiada, tornà cap al poble i cridà un vailet perquè avisés els deixebles: l’endemà reprenia les classes.

Posted in D'ensenyança | Tagged , , , | Leave a comment

Notes per a un octubre tumultuós

Passi el que passi els propers dies i setmanes, ens convé recordar algunes coses. La primera, i fonamental, que el monarca que ahir 3 d’octubre ens amenaçava amb tot el pes de la llei és l’hereu directe de qui va rebre l’encàrrec de mantenir la unitat d’Espanya en el llit de mort del dictador. Un dictador que va acabar amb la legitimitat democràtica espanyola l’any 1936 mitjançant un alçament militar i que va establir un règim repressor contra Catalunya que va comportar, entre moltes altres coses, execucions i judicis sumaríssims a milers de persones l’únic delicte de les quals va ser defensar el seu govern legítim. El meu padrí va ser un d’ells, número de causa 005523, dotze anys i un dia de reclusió temporal. La segona és la ignomínia d’aquesta Europa ambigua i calculada que només es mou per defensar els interessos econòmics. Una UE que abandona més de dos milions de ciutadans europeus a la seva sort enfront d’un govern hostil emparat en les sagrades escriptures constitucionals —que no van votar i que apliquen en la seva lectura més restrictiva— i que només utilitza la imposició, la força, la mentida i la uniformitat. I la tercera, i més important. Que la llibertat i la dignitat són insubornables. I que un poble decidit a exercir la llibertat i la dignitat de forma pacífica, més enllà de les lleis i les imposicions arbitràries, no té aturador. Ni ara ni mai.

Posted in Articles | Tagged , , , , | Leave a comment