L’estiu

«Mestre, us agrada l’estiu?», diu el deixeble que no ha pogut anar de vacances. Al mestre li espurneja la suor al front perquè l’ambient és humit i calent, malgrat que està assegut a l’ombra d’un om. Un centenar de metres més enllà, uns nens llencen pedres a un gos que empaita la seva ombra, a la recerca d’un toll per calmar la set. «L’estiu és reconsagrat perquè no saps on posar-te, però tens la sensació que tot el que passa és menys important. Sí, m’encanta l’estiu». El mestre continua llegint. El deixeble, també.



Posted in D'ensenyança | Tagged , , | Leave a comment

Fer feines

Ahir vaig rebre una nova invitació a col·laborar desinteressadament en un mitjà de comunicació. Com que crio canes de fa molts anys, em conec la cançó. «Et publiquem un conte a canvi de res i t’ajudem a donar-te a conèixer, bla bla…». Ahir el correu me’l va remetre una editorial on he publicat, en nom d’un diari prou conegut. El reprodueixo aquí literalment, ometent només els noms dels interfectes. Continue reading



Posted in Contraccions | Tagged , , , , , , , , | 18 Comments

Idiomes

Passant pel davant d’un bar, vaig caçar un fragment de conversa entre dos col·legues que fumaven al carrer. Parlaven d’entrevistes de feina i un li explicava a l’altre que, a la pregunta de quins idiomes coneixia, havia contestat «Yo hablo tres idiomas: catalán, castellano y malhablao». Ole tu.



Posted in General, Sentides | Tagged , , , | Leave a comment

Feliç

«Feliç qui no exigeix de la vida res més que allò que espontàniament li dóna, guiant-se per l’instint dels gats, que cerquen el sol quan fa sol i quan no fa sol l’escalfor, onsevulla que sia».

Fernando Pessoa, Llibre del desassossec. Quaderns Crema, 2003. Pàg. 237

Posted in Llibres, Retalls | Tagged , , | Leave a comment

La bogeria

«Si ara es tornés boig, només seria un canvi de clarividències, fondria la capa d’humanitat que hem estès sobre el món per entendre’l, però que no és del món, sinó un consol fabricat per nosaltres. El dessota només pot veure’s des de la bogeria —la seva desconnexió, l’arbitrarietat, la falta de llenguatge i de sentit. La bogeria és dolorosa perquè és clarivident, perquè pot veure les bèsties del fons, aquests peixos que abans nedaven i respiraven en el líquid humà i que ara agonitzen sobre la terra seca, sense cap possibilitat de transcendència. Això és la negació de la transcendència. La bogeria.»

Toni Sala, Provisionalitat

Posted in Noms propis, Retalls | Tagged , , , | Leave a comment