Molta gent

«Què és molta gent?», demana un deixeble en el seu torn de paraula. El mestre pensa un moment. «Molt i poc són conceptes relatius. De fet, són determinants inconcrets, la qual cosa no deixa de ser una paradoxa perquè pretenen determinar una quantitat però de forma aproximada, sense mullar-se gaire, com si diguéssim». El deixeble, naturalment, no ho veu gens clar i hi torna. «Aleshores, com podem saber, per exemple, si en una manifestació hi ha molta o poca gent?». El mestre respon ràpid. «Doncs comptant-la i expressant-ho amb números cardinals: u, cent, mil…». I el deixeble: «Ja. Però si jo compto cent persones i tu en comptes deu mil…». El mestre conclou. «Doncs, una de dues: o no sabem comptar o no sabem dir la veritat. Vinga i ara expliqueu-me què heu somiat aquesta nit»…



Posted in D'ensenyança | Tagged , , | Leave a comment

Mecànica del mur

Posem per cas que tinc un veí que no em cau bé. És alt com un sant Pau, lleig i mig geperut, parla estrany, arrossegant les esses, cria gallines i posa la ràdio al jardí a un volum considerable. Imaginem que li he fet notar diverses vegades que posa la ràdio massa forta quan volta pel jardí i que el seu gall em desperta cada dia a punta de dia. I que ell sempre em replica que l’estalzí de la meva xemeneia li embruta els geranis i que el meu gat se li pixa a les escales d’accés a casa de forma sistemàtica. El cas és que jo parlo de naps i ell parla de cols. O, en qualsevol cas, no parlem dels mateixos naps ni de les mateixes cols. I jo li dic a la meva dona que n’estic fart del veí, que vivim en mons diferents i que mai no ens entendrem. I que què és pensa aquest bord nouvingut que al damunt li hem d’aguantar les excentricitats i la pudor de gallinassa. Al capdavall, nosaltres hi érem abans aquí. I la meva dona que assenteix tímidament i em dóna la raó silenciosa. Continue reading



Posted in Articles | Tagged | Leave a comment

La propietat privada

Els deixebles debaten. «Quan els nostres rebesavis van arribar, aquestes terres no eren de ningú i se les van fer seves»”, explica un. «Sí, però això era un desert i van haver de treballar molt dur per poder-les regar i convertir-les en fèrtils», explica un altre. «Això no és motiu suficient per dir que ells es va convertir en els amos d’aquestes terres», diu un tercer. Algú pregunta al mestre. «Quin és el sentit de la propietat privada?». El mestre alça les celles. «Les terres, el mar, els núvols, el temps, l’aigua no són pas nostres. Els gaudim, els compartim, ens els han deixat en usdefruit. Ni tan sols els fills són nostres. Els engendrem i ben just. Les úniques coses que són certament nostres són les que hem cultivat per activa o per passiva al llarg de la vida i que ens emportem quan ens morim: el sentit de l’humor, l’educació, l’amor, el respecte, la decència, la dignitat… Ja ho veieu: res que no pugui tenir qualsevol persona».



Posted in D'ensenyança | Tagged , , , , , | Leave a comment

Dinàmica d’objectius

A final d’any ens plantegem desitjos i bons propòsits de cara a l’any nou que comença. Deixar de fumar, ser més positius, aprimar-nos uns quants quilos, començar a córrer, buscar una altra feina, deixar l’home, no dir tants renecs, estalviar per poder fer un creuer, millorar el nivell d’anglès, dedicar més hores a la canalla… En la societat mercantil en la qual ens trobem instal·lats, s’imposa el treball per objectius, a curt, a mig i a llarg termini, res d’improvisar, d’anar passant dies i de ja veurem com les entomem… Cal ser proactiu i tenir iniciativa, coi. Fins i tot, fora de la feina. A casa, amb la dona, amb la canalla, vinga va, aixequeu-vos dropos que avui és diumenge i hem d’aprofitar el dia… Continue reading

Posted in Articles, Contraccions | Tagged , , , , | Leave a comment

Aquí tenim la resposta

«Mestre, com és que està tan mal repartit el món?», demanà un deixeble mentre sortien tots a esbargir-se una estona a fora al carrer. El mestre va posar cara de moniato i va iniciar un discurs de compromís. «Al principi tots els homes eren iguals, regnava la fraternitat i els uns s’ajudaven als altres…». Des del fons del pati es va sentir la veu d’un deixeble incrèdul cridant. «Cogombres, quin món més avorrit!». El mestre va concloure. «Doncs, ja ho veieu, aquí tenim la resposta».

Posted in D'ensenyança | Tagged , , | Leave a comment