La veritat i la por

El mestre explicava la història desafortunada d’un mestre amic que va ser expulsat de la seva comunitat per explicar la veritat als alumnes. Un deixeble, bonifaci, no s’ho podia acabar. «Però, com és possible això? Com ningú pot anar contra un defensor de la veritat? Com pot ningú carregar-se a aquell que diu les coses pel seu nom?» El mestre intentà trobar una bona resposta. «Quan no volem sentir la veritat ens refugiem en les vaguetats i els eufemismes. Sovint això és producte de la por. De la por a perdre un estatus o una posició privilegiada. De la por a reconèixer que no som immortals. De la por que se sàpiga que un dia ens vam equivocar. De la por a deixar-nos veure tal com som realment de portes endins. De la por a admetre que un dia algú ens va fer mal. De la por a allò que no coneixem…» El deixeble semblà bastant satisfet amb la resposta. «Aleshores, hi ha societats que es construeixen sobre la por i sobre la mentida i…». Un altre deixeble amb veu irònica i profunda tallà des del fons. «…I el món segueix rodant cada dia sense problemes, renoi, que sembles encantat».



Posted in D'ensenyança | Tagged , | Leave a comment

És millor que us declareu ateus

Ep, que no ho dic jo, que sóc agnòstic, encara que em van batejar cristià quan no tenia ús de raó. Que diu el Papa de Roma que ja n’hi ha prou de pensar només en els diners i putejar el personal i que si aneu d’aquest pal, fent negocis bruts, aprofitant-vos de la gent i pagant misèries o deixant de pagar als vostres treballadors és millor que us declareu ateus. Bé, diu més exactament que sou un escàndol «els cristians que porteu una doble vida, els qui aneu a missa però no viviu d’acord amb l’Evangeli» i que «no es pot servir Déu i el diner» i tot això… Vosaltres ja m’enteneu, ja sabeu de què parlo: de remenar el cotarro, d’estalviar-se alguns impostos i de la doble moral de tota la vida. Continue reading



Posted in Articles | Tagged , , , , | Leave a comment

Molta gent

«Què és molta gent?», demana un deixeble en el seu torn de paraula. El mestre pensa un moment. «Molt i poc són conceptes relatius. De fet, són determinants inconcrets, la qual cosa no deixa de ser una paradoxa perquè pretenen determinar una quantitat però de forma aproximada, sense mullar-se gaire, com si diguéssim». El deixeble, naturalment, no ho veu gens clar i hi torna. «Aleshores, com podem saber, per exemple, si en una manifestació hi ha molta o poca gent?». El mestre respon ràpid. «Doncs comptant-la i expressant-ho amb números cardinals: u, cent, mil…». I el deixeble: «Ja. Però si jo compto cent persones i tu en comptes deu mil…». El mestre conclou. «Doncs, una de dues: o no sabem comptar o no sabem dir la veritat. Vinga i ara expliqueu-me què heu somiat aquesta nit»…



Posted in D'ensenyança | Tagged , , | Leave a comment

Mecànica del mur

Posem per cas que tinc un veí que no em cau bé. És alt com un sant Pau, lleig i mig geperut, parla estrany, arrossegant les esses, cria gallines i posa la ràdio al jardí a un volum considerable. Imaginem que li he fet notar diverses vegades que posa la ràdio massa forta quan volta pel jardí i que el seu gall em desperta cada dia a punta de dia. I que ell sempre em replica que l’estalzí de la meva xemeneia li embruta els geranis i que el meu gat se li pixa a les escales d’accés a casa de forma sistemàtica. El cas és que jo parlo de naps i ell parla de cols. O, en qualsevol cas, no parlem dels mateixos naps ni de les mateixes cols. I jo li dic a la meva dona que n’estic fart del veí, que vivim en mons diferents i que mai no ens entendrem. I que què és pensa aquest bord nouvingut que al damunt li hem d’aguantar les excentricitats i la pudor de gallinassa. Al capdavall, nosaltres hi érem abans aquí. I la meva dona que assenteix tímidament i em dóna la raó silenciosa. Continue reading

Posted in Articles | Tagged | Leave a comment

La propietat privada

Els deixebles debaten. «Quan els nostres rebesavis van arribar, aquestes terres no eren de ningú i se les van fer seves»”, explica un. «Sí, però això era un desert i van haver de treballar molt dur per poder-les regar i convertir-les en fèrtils», explica un altre. «Això no és motiu suficient per dir que ells es va convertir en els amos d’aquestes terres», diu un tercer. Algú pregunta al mestre. «Quin és el sentit de la propietat privada?». El mestre alça les celles. «Les terres, el mar, els núvols, el temps, l’aigua no són pas nostres. Els gaudim, els compartim, ens els han deixat en usdefruit. Ni tan sols els fills són nostres. Els engendrem i ben just. Les úniques coses que són certament nostres són les que hem cultivat per activa o per passiva al llarg de la vida i que ens emportem quan ens morim: el sentit de l’humor, l’educació, l’amor, el respecte, la decència, la dignitat… Ja ho veieu: res que no pugui tenir qualsevol persona».

Posted in D'ensenyança | Tagged , , , , , | Leave a comment

Dinàmica d’objectius

A final d’any ens plantegem desitjos i bons propòsits de cara a l’any nou que comença. Deixar de fumar, ser més positius, aprimar-nos uns quants quilos, començar a córrer, buscar una altra feina, deixar l’home, no dir tants renecs, estalviar per poder fer un creuer, millorar el nivell d’anglès, dedicar més hores a la canalla… En la societat mercantil en la qual ens trobem instal·lats, s’imposa el treball per objectius, a curt, a mig i a llarg termini, res d’improvisar, d’anar passant dies i de ja veurem com les entomem… Cal ser proactiu i tenir iniciativa, coi. Fins i tot, fora de la feina. A casa, amb la dona, amb la canalla, vinga va, aixequeu-vos dropos que avui és diumenge i hem d’aprofitar el dia… Continue reading

Posted in Articles, Contraccions | Tagged , , , , | Leave a comment