La bogeria

«Si ara es tornés boig, només seria un canvi de clarividències, fondria la capa d’humanitat que hem estès sobre el món per entendre’l, però que no és del món, sinó un consol fabricat per nosaltres. El dessota només pot veure’s des de la bogeria —la seva desconnexió, l’arbitrarietat, la falta de llenguatge i de sentit. La bogeria és dolorosa perquè és clarivident, perquè pot veure les bèsties del fons, aquests peixos que abans nedaven i respiraven en el líquid humà i que ara agonitzen sobre la terra seca, sense cap possibilitat de transcendència. Això és la negació de la transcendència. La bogeria.»

Toni Sala, Provisionalitat



Posted in Noms propis, Retalls | Tagged , , , | Leave a comment

El galliner

Els deixebles estaven confosos i no sabien com posar-se d’acord. El mestre els va preguntar: «Què, ja teniu representant?». Allò semblava un galliner. Tots parlaven alhora i ningú escoltava. El mestre, en veure el panorama, va girar cua: «M’aviseu quan us hàgiu aclarit». Camí avall, el mestre marxà pensant. «Com sempre, un galliner revolucionat és la millor ocasió per al propòsit de la guineu».



Posted in D'ensenyança | Tagged , , , , , , | Leave a comment

Geometria aplicada

Diu Eugeni d’Ors* que un triangle està bé. Que un pentàgon, un hexàgon, un heptàgon encara estan bé. Però que quan es comença a esdevenir dodecàgon, la millor cosa que es pot fer és inscriure’s en un cercle. Doncs, això.

*Glosari. “Libació a Hermes”, Ed. 62 i “la Caixa” MOLC, pàg. 171



Posted in Noms propis, Retalls | Tagged , , , , , | Leave a comment

Diàleg, diàleg, diàleg

«Diàleg hi ha quan, de qualsevulla manera, un autor pren compte del pensament aliè i al seu l’incorpora, o bé n’estableix, sigui com sigui, l’oposició o el contrast. Diàleg hi ha en la referència, en l’al·lusió, en la cita, en la història del tema, en el report del text, en la discussió, en la refutació.(…) Formes d’un ample diàleg hi ha igualment en totes les institucions del viure científic universal: en l’erudició, que detingudament analitza les opinions antigues; en la informació, que ràpidament en comunica les noves; en tota revista o repertori, i no cal dir en qualsevulla Congrés o Acadèmia. Si el veritable pensament necessita del diàleg, podem afegir que la cultura és, en substància, el mateix diàleg».

Eugeni d’Ors, Glosari 19/10/1920

Posted in Noms propis, Retalls | Tagged , , , , , , , | Leave a comment

Defensa de Sòcrates (Diàlegs platonians)

Sòcrates, en presó i esperant la cicuta*, assajava una melodia amb la flauta. «De què et servirà ara aprendre aquest aire de flauta?», exclamà un deixeble. «Em servirà per tenir-lo après en morir», respongué.

*La cicuta (Conium maculatum L.) o julivertassa és una espècie herbàcia d’alta toxicitat utilitzada pels grecs per executar els condemnats a mort. El 399 aC, Sòcrates fou denunciat per tres ciutadans grecs (en representació gremial dels poetes, els oradors, els artesans i els polítics) dels delictes de no creure en els déus grecs i introduir-ne de nous, de corrupció de joves i d’impietat. El jurat estava integrat per 500 ciutadans (tots ells homes lliures). Sòcrates es va defensar emprant el raonament dialèctic, però va ser en va. Com a resultat del judici, va ser executat als 70 anys d’edat. El testimoni d’aquest procés va ser recollit en part en els Diàlegs platonians «Critó» i «Fedó». Aquesta post està inspirat en la glosa “Des gens bien” d’Eugeni d’Ors, escrita el 09/06/1916

Posted in D'ensenyança, Noms propis | Tagged , , , , , , , , , , , , , , | Leave a comment