Estiu

Estiu rima amb viu. I també amb abrasiu, acomodatiu, actiu, afectiu, alternatiu, anticonceptiu, antidepressiu, aperitiu, atractiu, augmentatiu, badiu, caliu, cohesiu, col·lectiu, compulsiu, contemplatiu, copulatiu, creatiu, curatiu, decisiu, definitiu, depuratiu, dispersiu, diversiu, divulgatiu, dormitiu, dubitatiu, educatiu, efusiu, emotiu, emulsiu, esportiu, estimatiu, evasiu, evolutiu, excessiu, exclamatiu, exfoliatiu, exhaustiu, expansiu, explosiu, expressiu, exsudatiu. I encara amb festiu, formatiu, fruïtiu, germinatiu, gustatiu, imaginatiu, immersiu, improductiu, impulsiu, inactiu, inspiratiu, instintiu, intempestiu, intensiu, interrogatiu, intuïtiu, inventiu, irreflexiu, joliu, lasciu, locomotiu, lubricatiu, maduratiu, massiu, meditatiu, motriu, multiplicatiu, nutritiu, obsessiu, ombradiu, participatiu, perceptiu, performatiu, permissiu, poliesportiu, positiu, preservatiu, primitiu, productiu, progressiu, provocatiu, qualitatiu, quantitatiu, receptiu, recreatiu, reflexiu, repetitiu, subjectiu, substantiu, superlatiu, vegetatiu… En realitat, totes aquestes rimes no tenen cap mèrit. Només cal obrir el diccionari per trobar paraules que acabin com estiu. El que importa de debò de l’estiu no és com acaba, sinó com el passeu. És primordial que en aquest temps de bonança sigueu feliços, tant si us quedeu a casa com si el passeu a Barruera, a Harlem o a Sibiu. És fonamental que us carregueu d’energia per al llarg hivern. És convenient que tingueu ben a mà una ombra, una piscina, un llac o bé un riu. I, si us sobra temps i us avorriu, és més que recomanable que agafeu un bon llibre i llegiu. Això mateix: sigueu feliços, viviu, i llegiu.

La vida

Si la imaginem verticalment, la vida és una superposició d’estrats. A sota de tot hi hauria el substrat primari, que té a veure amb la física, el cosmos, el temps i l’espai, la matèria i l’energia, amb els àtoms i les molècules, amb l’existència d’un univers ordenat. Després vindria l’estrat que es desenvolupa amb la química, els elements, les cèl·lules, els organismes i els bacteris. A continuació la capa biològica, que té a veure amb el medi, l’evolució i les espècies: vegetals, invertebrats, peixos, amfibis, rèptils, mamífers, ocells… Per sobre hi hauria l’estrat ecològic, que es manifesta en la relació que els individus estableixen entre ells i amb un espai determinat, els biòtops, la cadena tròfica i l’ecosistema. Finalment vindria la capa comportamental i jeràrquica, lligada a la dinàmica elemental de grups i amb el mascle alfa, en el cas dels animals irracionals; i amb la sociologia i amb l’organització comunitària en el cas dels humans. Continue reading

« Older posts

© 2018 Eduard Ribera

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php